Liz Castro: Al principi, quan vaig començar a imaginar l’Aixeta, m’interessava molt el micromecenatge, perquè estava involucrada en molts projectes i moviments que funcionaven amb la força de la gent, però que a les grans institucions no els interessaven gens, o molt poc. Volia trobar una manera perquè aquests projectes petits es poguessin independitzar de les subvencions i de la manera tradicional de finançar la cultura al nostre país. Ja existien plataformes com Verkami, pensades per a campanyes puntuals concretes, i també havia vist com començava a implementar-se Patreon als Estats Units, que donava poder i energia a aquests projectes que sovint quedaven fora del focus mediàtic. Aquí, si no formes part de la “gent guapa”, costa moltíssim donar a conèixer el teu projecte. Jo vaig veure que el micromecenatge era una manera d’involucrar els teus companys i el teu públic, de fer-los partícips del projecte. I com que aquest model no existia en el nostre context, vaig voler que existís i vaig fer l’esforç perquè l’Aixeta nasqués.

Liz Castro: Una de les coses que em va impulsar a crear l’Aixeta és que veia molta gent creant continguts a YouTube, Instagram, fins i tot a Facebook, totalment gratuïts i sense obtenir-ne cap benefici real. Qualsevol persona que hagi creat continguts sap que això implica molt de temps, energia, esforç, diners i materials. I, a més, gairebé no tens manera de connectar de veritat amb el teu públic. Quan publiques a YouTube o a Instagram, potser tens 1.000 o 10.000 likes, però realment, en proporció, hi ha molt poques persones que hi deixin un comentari. Per tant, és difícil saber de quina manera estàs connectant amb els teus seguidors. El micromecenatge, sobretot el continu, permet aquesta connexió directa. A banda dels diners, que són imprescindibles perquè un artista pugui viure de la seva feina, també reps feedback, idees, suggeriments, queixes, t’expliquen què els agrada i què no. Es converteixen en còmplices de la teva obra perquè t’estan mirant, acompanyant i interactuant amb tu. Ja no estàs cridant al buit, estàs parlant amb la teva gent.

Liz Castro: A mi em fa moltíssima il·lusió que l’Aixeta continuï sent una manera de connectar els creadors amb la gent que gaudeix de la seva obra. Em costa fins i tot posar-ho en paraules. Agraeixo molt que el nou equip que hi ha darrere de l’Aixeta haguéssiu volgut continuar el projecte quan a mi se m’acabaven les piles. El que esteu fent amb l’Aixeta és meravellós. En el seu moment ja valia molt la pena, perquè la gent necessitava una manera de sortir tant del sistema dels mitjans tradicionals, on has de parlar amb la gent adequada per poder aparèixer, com del sistema d’Instagram i YouTube, on acabes creant continguts per a aquestes plataformes americanes i no tant per a la teva comunitat. La idea de l’Aixeta és fer comunitat i connectar-te amb la gent que tens a prop, aquí a Catalunya, als Països Catalans, que és on vivim i on interactuem. És molt important que ens coneguem, que veiem què estem fent i que donem suport als projectes d’aquí. Si vols anar a veure música en directe o art en directe, necessites la gent del teu entorn. Això és el que em fa més il·lusió de l’Aixeta, que continuï fent aquesta feina de connectar comunitats.