Més de 200 mecenes, un grup de WhatsApp on es decideixen coses reals del projecte i una relació cada cop més horitzontal amb la seva comunitat de suport. En aquesta entrevista, parlem amb El Pony Pisador, un dels projectes musicals actuals més reeixits del nostre país, on ens expliquen com han passat de lògiques de contingut online a un vincle viu, quotidià i compartit amb els seus seguidors, fins al punt de deixar anar una frase que ho resumeix tot: a vegades tenim la sensació que s’estimen el projecte més que nosaltres mateixos.

Us deixem amb l'entrevista. Però abans, si ho voleu, podeu visitar la seva pàgina a l'Aixeta, i fer-vos-en mecenes, aquí: elponypisador.aixeta.cat

Quan vau obrir la pàgina a l’Aixeta, us imaginàveu que arribaríeu a una comunitat de més de 200 mecenes? Què creieu que ha connectat de manera tan forta amb la gent?

D'una banda sí i de l'altra no. Nosaltres aquesta idea que un grup de música podia funcionar una mica com un streamer és una cosa que vam descobrir amb The Longest Johns, que és un grup que tenim com a referent. Cap al 2018 o 2019 vam anar a tocar a un festival que organitzaven ells a Bristol, ens van convidar a casa seva a participar en un stream, i d'allà en va acabar sortint un disc col·laboratiu entre els dos. Però, a banda d’això, també vam veure que hi havia futur i coses a fer pel que fa a generar contingut a través de l'streaming. Després va arribar el Covid i ens vam posar les piles. Fins llavors ho havíem fet de manera ocasional, i a partir del Covid ho vam començar a fer regularment, gairebé diàriament. En aquest sentit, sí que ens ho imaginàvem, perquè en part va ser una cosa intencionada per nosaltres. Durant un temps fins i tot fantasiàvem amb la idea de no fer tants concerts i guanyar més diners amb l'streaming!

També és veritat que amb el temps això ha deixat de ser possible, perquè els concerts ens ocupen molt de temps, molt espai mental, i a més ens generen un benefici econòmic molt més gran. Hem acabat prioritzant això perquè, al cap i a la fi, millor trobar-se en directe que trobar-se per internet... Tot i això, seguim tenint una comunitat de mecenes molt activa. El que ha canviat és el format, perquè ara ja no oferim pràcticament contingut online. El retorn que reben va més per una altra banda: sobretot tenir un grup de WhatsApp conjunt on prenem decisions plegats, els preguntem coses, els consultem des d’un setlist fins a com afrontar una situació complicada, o fins i tot opinions sobre detalls concrets. I això està molt bé perquè per a nosaltres és tenir contacte directe amb els fans més implicats, amb gent que a vegades tenim la sensació que s’estima el projecte més que nosaltres mateixos.

Què us canvia, de debò, tenir aquest suport mensual estable a l’hora de crear música i prendre decisions com a grup? Hi ha alguna cosa que hàgiu pogut fer gràcies als mecenes que abans era difícil o impossible?

Sí que és veritat que durant el Covid va ser molt important. Combinat amb els ingressos dels streamings i de les donacions que rebíem, perquè la gent ens donava diners a canvi de tocar una cançó concreta, i també amb el que rebíem per Twitch fent reptes o coses així, tot plegat ens va permetre sobreviure durant el Covid. També és veritat que, igual que ha passat amb els directes i les recompenses, moltes coses que en el seu moment oferíem, com masterclasses, directes dedicats, cançons a demanda, etc., han anat desapareixent.

Però ara mateix ens serveix perquè hi ha alguns costos d'estructura fixes que ja sabem que estan coberts. Des del pàrquing de la furgoneta fins al lloguer de l'estudi. Nosaltres som cinc persones al grup, més un equip que pot arribar a ser de deu, i tenim uns costos molt alts pel que és la infraestructura del grup, més els sous de tothom. Sí que pensem que, si tot això que fem ho fes una persona sola, potser podria viure pràcticament i exclusivament de l'Aixeta, o almenys assegurar-se tenir el lloguer pagat. Però en un grup de música com el nostre, sí que calen uns ingressos de concerts més grossos.

Com cuideu la relació amb la vostra comunitat de mecenes perquè no sigui només suport econòmic, sinó també un espai viu de complicitat i pertinença?

Bàsicament, ara mateix el que fem és participar-hi a diari, des dels debats. Per exemple, últimament el debat de la IA està molt en voga, si es pot fer servir o no, i al grup hi ha gent que es dedica a la tecnologia i hi està més a favor, i gent més de l'àmbit artístic que hi està més en contra. Tenir converses sobre aquest tipus de coses, explicar parts dels nostres processos creatius, compartir esbossos de cançons... tot això forma part del vincle.

Després, regularment, fem el que anomenem un concili, que és una trobada per internet amb els mecenes, on els posem al dia. Els expliquem què estem fent, quins plans de futur tenim, i així també rebem feedback sobre què pensen i què perceben del grup. A més, disposen d'una carpeta on hi ha partitures de cançons, versions karaoke sense veus, veus separades perquè les puguin fer servir, per exemple gent que les adapta per corals o caramelles, també hi tenim els discos en alta qualitat, accés preferent al marxandatge i tot això. Tot i que, al final, moltes vegades això surt més per inèrcia que no pas perquè ho hàgim planificat gaire.

És veritat que fa temps que ens demanen que tornin els streams, i és una demanda important de la comunitat, però tenim una agenda de concerts tan intensa que els vespres lliures no ens ve gaire de gust posar-nos a tocar. Tot i això, qui sap si algun dia en tornarem a fer.

I després hi ha una part que per a nosaltres és molt guai, que és que els mecenes s’autogestionen molt. Munten colònies, tallers de folk preparats per ells, trobades per cantar cançons folk i cançons del grup, i fan moltes coses entre ells en què nosaltres no hi participem gaire més enllà del fet que existeixen dins aquesta comunitat.

Finalment, hi ha una cosa important, i és que amb molts mecenes compartim aficions, interessos, generació i valors. Això fa que algunes relacions s’hagin anat fent molt més horitzontals. Hi ha mecenes que han acabat sent alumnes nostres, amics, gent amb qui anem a concerts, amb qui fem activitats, o fins i tot persones que han acabat treballant amb nosaltres en projectes del grup. A nosaltres mai no ens ha fet il·lusió una relació vertical amb els fans, i en aquest sentit el que oferim és sobretot transparència i horitzontalitat.