Mireia Domènech i Bonet | 3 de setembre de 2023 | Article publicat a exterior.cat (enllaç)

Un dels nexes que ens uneix a la Catalunya exterior és la preocupació de les desenes de milers de famílies expatriades perquè la nostra mainada aprengui el català correctament, pugui accedir a continguts en la nostra llengua malgrat la distància i no perdi el vincle amb la nostra cultura i la nostra llengua, per molt que visquem a milers de quilòmetres de casa. Per això és d’agrair la iniciativa de la consellera Serret de proposar cursos en línia de català al nostre jovent que s’engega aquesta tardor: posar la formació digital ja existent a Catalunya a disposició de la ciutadania exterior era un servei més que necessari i ja el tenim guanyat. 

Transmetre la nostra llengua a les nostres criatures no és una tasca fàcil. Més enllà de parlar-la a casa (sovint a mitges, quan la parella té la seva pròpia llengua amb què naturalment es comunica amb elles), és important inculcar per exemple el consum de música catalana i la lectura. Aquí entren en joc les petites biblioteques dels casals, com ara la de l’imprescindible Centre Català de Lausanne, però també iniciatives com l’Iquiosc, el quiosc digital de l’encara més imprescindible Germà Capdevila, que ens permet consultar des de la tauleta més de 100 revistes i diaris en català per 10 euros al mes. Acaba essent la millor alternativa al que havia de ser la Biblio Digital del Departament de Cultura, que lamentablement mai ha acabat de funcionar com a servei per als residents a l’exterior. 

Però, com amb tot, es tracta no només de rebre sinó de ser generosos amb la societat. La Catalunya exterior pot jugar un paper molt important en la necessària revitalització del català: fent ús de l’Aixeta. Per molt lluny que visquem, podem aportar el nostre granet de sorra donant suport a aquesta plataforma sense ànim de lucre perquè el micromecenatge continu ajudi a crear cada cop més continguts en català. Com pot ser que no hi hagi vídeos a Youtube en català explicant a la nostra mainada Miró, Dalí o Gaudí? De la mateixa manera, cal ajudar els creadors a tenir temps i recursos per crear. Un cantautor o un escriptor que tingui un petit coixí econòmic cada mes lògicament es podrà dedicar a crear molts més continguts en català. Tota la societat se’n beneficiarà, no només els micromecenes. És un projecte de país que utilitza les eines digitals per consolidar la nostra cultura al s. XXI.

El català no s’enfortirà sol mentre ens lamentem del seu retrocés al carrer, a les empreses i a les pantalles. Sempre repeteixo que a la vida hom pot triar queixar-se o actuar. La tongada de la Catalunya exterior que vam marxar de casa per estudiar i/o treballar a fora som del segon grup. Som els qui no temem res, els qui ens arremanguem i actuem per canviar el que hi ha i millorar-ho. I ara, per 3, 5 i 10 euros al mes, visquem on visquem, podem ajudar aquest projecte de suport a la creació en català així com a creadors concrets, dels qui rebrem el fruit de la seva feina com a mecenes. Amb el nostre micromecenatge i activisme cultural, demostrem als creadors de continguts a crear en català té el seu públic, i que no cal que ho facin en castellà. Només així normalitzarem la llengua a tots els àmbits socials i la prestigiarem. Depèn de nosaltres, un cop més, fer-ho possible.