Presentació de l'audiosèrie del "Manual de desobediència civil" a les jornades d'Òmnium Cultural
La taula rodona de presentació va comptar amb la participació de la Liz Castro, Aitana Ralda i Arcadi Oliveres
Fa pocs dies es va fer pública l'estrena de l'audiosèrie, la primera que s'ha fet a Catalunya per subscripció, del "Manual de desobediència civil" en el marc de les jornades sobre aquest mateix tema que organitzava Òmnium Cultural al Born. La Liz Castro hi va ser convidada per tal de fer-ne la presentació. Va estar acompanyada de l'estudiant de Batxillerat Aitana Ralda, portaveu a Barcelona de Fridays for Future i d'Arcadi Oliveres, activista històric i fundador de Justícia i Pau, dos activistes molt representatius de l'actualitat, un més històric i l'altra com a nova generació, ambdós participants del projecte de l'audiosèrie i lectors dels primers dos episodis. Va moderar la taula rodona moderada per Iolanda Fresnillo de l'Auditoria del Deute.
"El llibre de Mark i Paul Engler explica quines són les estratègies que cal emprar perquè sigui efectiu un moviment. Parla de qualsevol tipus d'activisme, d'enfortir la democràcia, de fer una societat més justa" va explicar la Liz Castro com a promotora del projecte, avançant que el llibre sortirà en paper i ebook al setembre, publicat per Edicions Saldonar. "El Manual de desobediència civil parla de la importància de l'estratègia, de l'estructura de diferents moviments, de moviments més puntuals o amb molta experiència, d'estratègies per guanyar, del què ha funcionat arreu del món. Hem decidit el format audiosèrie perquè el volum és molt gran, 500 pàgines. I és una manera d'atreure l'atenció cap a aquest llibre. D'ara fins l'octubre, els 80 episodis es podran anar sentint per subscripció a l'Aixeta, la plataforma per la creació que vaig fundar fa 6 mesos, i els llegiran 80 activistes de diferents àmbits, des del medi ambient a lluites de caire més social, del feminisme a la política, de l'ajuda als refugiats a l'activisme cultural. L'Aixeta és una plataforma de micromecenatge continu, també és una forma d'activisme. Entre totes i tots podem finançar projectes de cultura en un sentit molt ampli".
La portaveu catalana de Fridays for Future Aitana Ralda va destacar que el moviment que representa, iniciat per la jove activista sueca Greta Thunberg, que el mes de març va treure més d'1,4 milions d'estudiants arreu del món al carrer per manifestar-se pel mediambient "és un moviment ecologista que s'ha escampat per Europa per l'emergència climàtica. Ara ja és present a 125 països. Es conforma d'estudiants i per tant, com que molts són menors d'edat, costa més encara desobeir perquè es desobeeix ni més ni menys que a professors i famílies per exigir un canvi".
Per la seva banda, el fundador de l'entitat Justícia i Pau Arcadi Oliveres, activista històric de diferents moviments a Catalunya va destacar que "la desobediència civil s'ha de practicar en diversos àmbits, des de l'economia i les migracions a l'àmbit militar i el dret de vot. Amb els peatges, hi va haver el moviment "No vull pagar", el país es va aixecar contra els peatges perquè les autopistes que ja estan més que pagades poden estalviar els accidents de les carreteres secundàries. Com que quan van començar a enviar multes no hi havia una caixa solidària de resistència per falta d'organització es va acabar. Un altre exemple de fa 8 o 9 anys, amb Agbar, quan un grup de gent a Horta van decidir que no pagarien el rebut extraordinari de l'aigua, només el que els tocava pagar per metre cúbics consumits. Abgar portava cobrant aquests plusos tota la vida. Un altre exemple el veiem amb Air Europa, que es dedica a reportar immigrants. Quan veus algú emmanillat darrera d'un avió cal baixar-ne com a senyal de protesta per la deportació. També cal parlar dels qui es van tancar a l'església del Pi i a Sant Agustí per tal que els immigrants tinguessin papers. Van aconseguir tenir documentació perquè un miler de persones s'hi van tancar. També l'alcalde de Santa Fe del Penedès és un cas de desobediència, va ser tancat a la presó per haver facilitat documentació de residència a immigrants, d'empadronament. Cal ser objectors també no pagant la despesa militar. Les guerres només serveixen els més rics aprofitant-se dels més pobres. L'únic soldat que val la pena és el desertor. I és cert que la Marató de TV3 va recaptar 10 milions d'euros en un dia, però és que l'exèrcit espanyol costa 52 milions d'euros cada dia. Catalunya ha sabut practicar la desobediència en molts aspectes, també l'1 d'octubre. Les llibertats no es regalen; es conquereixen!" va concloure Arcadi Oliveres.
"El llibre de Mark i Paul Engler explica quines són les estratègies que cal emprar perquè sigui efectiu un moviment. Parla de qualsevol tipus d'activisme, d'enfortir la democràcia, de fer una societat més justa" va explicar la Liz Castro com a promotora del projecte, avançant que el llibre sortirà en paper i ebook al setembre, publicat per Edicions Saldonar. "El Manual de desobediència civil parla de la importància de l'estratègia, de l'estructura de diferents moviments, de moviments més puntuals o amb molta experiència, d'estratègies per guanyar, del què ha funcionat arreu del món. Hem decidit el format audiosèrie perquè el volum és molt gran, 500 pàgines. I és una manera d'atreure l'atenció cap a aquest llibre. D'ara fins l'octubre, els 80 episodis es podran anar sentint per subscripció a l'Aixeta, la plataforma per la creació que vaig fundar fa 6 mesos, i els llegiran 80 activistes de diferents àmbits, des del medi ambient a lluites de caire més social, del feminisme a la política, de l'ajuda als refugiats a l'activisme cultural. L'Aixeta és una plataforma de micromecenatge continu, també és una forma d'activisme. Entre totes i tots podem finançar projectes de cultura en un sentit molt ampli".
La portaveu catalana de Fridays for Future Aitana Ralda va destacar que el moviment que representa, iniciat per la jove activista sueca Greta Thunberg, que el mes de març va treure més d'1,4 milions d'estudiants arreu del món al carrer per manifestar-se pel mediambient "és un moviment ecologista que s'ha escampat per Europa per l'emergència climàtica. Ara ja és present a 125 països. Es conforma d'estudiants i per tant, com que molts són menors d'edat, costa més encara desobeir perquè es desobeeix ni més ni menys que a professors i famílies per exigir un canvi".
Per la seva banda, el fundador de l'entitat Justícia i Pau Arcadi Oliveres, activista històric de diferents moviments a Catalunya va destacar que "la desobediència civil s'ha de practicar en diversos àmbits, des de l'economia i les migracions a l'àmbit militar i el dret de vot. Amb els peatges, hi va haver el moviment "No vull pagar", el país es va aixecar contra els peatges perquè les autopistes que ja estan més que pagades poden estalviar els accidents de les carreteres secundàries. Com que quan van començar a enviar multes no hi havia una caixa solidària de resistència per falta d'organització es va acabar. Un altre exemple de fa 8 o 9 anys, amb Agbar, quan un grup de gent a Horta van decidir que no pagarien el rebut extraordinari de l'aigua, només el que els tocava pagar per metre cúbics consumits. Abgar portava cobrant aquests plusos tota la vida. Un altre exemple el veiem amb Air Europa, que es dedica a reportar immigrants. Quan veus algú emmanillat darrera d'un avió cal baixar-ne com a senyal de protesta per la deportació. També cal parlar dels qui es van tancar a l'església del Pi i a Sant Agustí per tal que els immigrants tinguessin papers. Van aconseguir tenir documentació perquè un miler de persones s'hi van tancar. També l'alcalde de Santa Fe del Penedès és un cas de desobediència, va ser tancat a la presó per haver facilitat documentació de residència a immigrants, d'empadronament. Cal ser objectors també no pagant la despesa militar. Les guerres només serveixen els més rics aprofitant-se dels més pobres. L'únic soldat que val la pena és el desertor. I és cert que la Marató de TV3 va recaptar 10 milions d'euros en un dia, però és que l'exèrcit espanyol costa 52 milions d'euros cada dia. Catalunya ha sabut practicar la desobediència en molts aspectes, també l'1 d'octubre. Les llibertats no es regalen; es conquereixen!" va concloure Arcadi Oliveres.
El públic de l'acte va fer diverses intervencions, un dels intervinents va explicar que havia llegit el llibre i destacava que la lluita no violenta és molt variada i que dels fracassos se n'ha aprendre. La Liz Castro va afegir que quan es plantejava què es podia fer havia arribat a la conclusió que una manera de lluitar també és "fent llibres, escriure, per un món més just. Per això vaig pensar en el Manual de desobediència civil, perquè planteja quines coses funcionen amb casos arreu del món, què és útil, què podem fer, com bastim estratègies que ja han funcionat. Al llibre podria sortir-hi la Greta Thunberg, que va començar protestant amb un cartell davant del seu institut i després davant del parlament durant dues setmanes. Va ser l'espurna. L'Aitana se salta les classes de divendres per reclamar la lluita contra el canvi climàtic. L'important és què fem, podem motivar altres persones, inspirar". Aitana Ralda va explica com es formen a Fridays for Future: "Tots som més joves de 25 anys, compartim articles i informació, assistim a xerrades. Com a joves molta gent no ens fa cas, per això demanem que escoltin els científics, ells sí que en saben. Continuarem amb la desobediència civil".
Per últim, Arcadi Oliveres de Justícia i Pau va instar a canviar l'actitud del dia a dia: "Cal ser consumidors estratègicament conscients. La revista Opcions dóna pistes sobre empreses responsables i informació. També parlo de banca ètica des del 1999. Llavors no n'hi havia, avui sí. Hem de deixar de tenir fons de pensions, perquè és el negoci pels bancs que se serveixen dels diners del teu pla de pensions per finançar guerres, drogues, prostitució... Poden utilitzar els teus diners pel que vulguin sense donar-te explicacions. I sobretot cal perseguir el frau fiscal".
Per últim, Arcadi Oliveres de Justícia i Pau va instar a canviar l'actitud del dia a dia: "Cal ser consumidors estratègicament conscients. La revista Opcions dóna pistes sobre empreses responsables i informació. També parlo de banca ètica des del 1999. Llavors no n'hi havia, avui sí. Hem de deixar de tenir fons de pensions, perquè és el negoci pels bancs que se serveixen dels diners del teu pla de pensions per finançar guerres, drogues, prostitució... Poden utilitzar els teus diners pel que vulguin sense donar-te explicacions. I sobretot cal perseguir el frau fiscal".