Quan expliquem l’Aixeta a la gent i els mitjans de comunicació, sovint ens diuen “Quina bona idea! Però... funcionarà?”. Es pregunten si una plataforma de micromecenatge continu és massa ingènua, o potser pensada per altres públics amb la mà trencada (i les lleis fetes) de micromecenatge o per a mercats més grans. Però a la vegada estem veient exemples recents en la versió americana d’Aixeta (Patreon) que demostren que el micromecenatge continu és un model que ja funciona, també aquí a Catalunya.

Des de l’Aixeta creiem que pot ser il·lustratiu fixar-nos en dos exemples recents per a veure com podem aprendre del seu èxit en el món del micromecenatge. Abans, però, la pregunta: quines són les diferències i semblances entre Patreon i Aixeta? 

Vegem-ne uns casos pràctics recents que hem localitzat:

El dia 22 de febrer La Sotana, un programa radiofònic sobre el Barça que havia estat vetat de Betevé per una nadala satírica sobre Bartomeu, va anunciar que havien obert una pàgina a Patreon. Per $4 mensuals, donen accés a un streaming del programa en directe, 24 hores d'accés a YouTube abans que es fes públic, la possibilitat de suggerir temes de discussió pel programa i els agraïments en el vídeo. També ofereixen nivells de 8 i $20. 

Van fer tres o quatre tuits divertits... i els seus 20.000 seguidors a Twitter van fer la resta (també en tenen un miler tant a Instagram com a Facebook). En tres dies ja tenien més de 600 mecenes, contribuint amb més de $3.000 perquè poguessin continuar fent el seu programa.

Enric Vila és un periodista català que escriu i parla molt sobre política sense pèls a la llengua. Va obrir una pàgina a Patreon tot just l'octubre passat buscant suport pels seus articles sobre política i oferint retalls comentats de premsa per $4 mensuals. No és fins pagar $10 mensuals que en Vila dona dos articles addicionals (un perfil i una entrevista, a més d'un article sobre bars). Més de 250 persones ja li donen suport, uns 1.300 dòlars USD mensuals. Els subscriptors que hem conegut comenten que s’hi subscriuen perquè en són seguidors, els agrada com Vila escriu i que el preu és assequible: tot plegat fa fàcil contribuir-hi.

Quines són les claus de l'èxit d'aquests dos projectes? Per començar, té menys a veure amb Patreon del que sembla i en canvi molt a veure amb el model. Patreon no fa promoció i sabem que els subscriptors de La Sotana i Enric Vila, per ser catalanoparlants, són majoritàriament residents a Catalunya. I doncs? D'una banda, han pensat bé en una sèrie de recompenses que són interessants pel seu públic –una combinació de valor, exclusivitat, accés i participació–, juntament amb la idea de possibilitar un contingut que els mitjans tradicionals han vetat; tenen un esperit rebel, irreverent, independent. Han sabut utilitzar les seves xarxes socials –Twitter principalment, però també Instagram– per fer conèixer la proposta, amb influencers del seus rams, i amb gràcia. A més, ambdós han publicat posts que agraden als seus subscriptors de manera regular i amb certa freqüència. Cal subratllar també que l’un i l’altre, amb molts seguidors a xarxes, no recalquen la diversitat de continguts gratuïts sinó que redirigeixen a les seves pàgines de Patreon constantment, fan crida a tot el seu entorn, des dels influencers fins al darrer dels seus seguidors, i posen l’accent en la necessitat de suport, presentant-ho cadascú en el seu estil. 

En conclusió: el model de micromecenatge continu funciona. La gent està disposada a pagar els continguts. Per això us recomanem que oferiu recompenses interessants, una promoció efectiva i treballada amb tot l’entorn i mitjans que tingueu i la publicació periòdica de contingut potent.