En aquesta entrevista conversem amb Pol Andiñach, membre del col·lectiu Cuellilargo, qui ens explica per què han decidit deixar Patreon i traslladar el seu sosteniment econòmic a l'Aixeta. El canvi no és només tècnic: és una aposta per la proximitat, per la coherència i per una comunitat que els permet crear amb més llibertat. Sense dependre de les grans plataformes, les marques comercials ni els ritmes imposats pels algoritmes, Cuellilargo vol seguir generant contrainformació crítica amb una veu reconeixible i una mirada periodística més que pròpia. La seva pàgina de l'Aixeta és cuelli.aixeta.cat.

En el context actual, abandonar una plataforma digital no és només canviar d'eina, sinó que, en molts casos, també vol dir prendre partit. Què volíeu defensar, o deixar de legitimar, amb aquest pas de Patreon cap a l'Aixeta?

És una mica el que expliquem al vídeo. L'Aixeta ens va encaixar molt perquè és una eina desenvolupada aquí, a Catalunya, sense ànim de lucre, que treballa amb l'objectiu del codi obert i l'ètica del programari lliure. Aquesta és una manera d'entendre el món digital que a nosaltres ens agrada i que compartim. En aquest sentit, ens sentíem molt alineats amb l'esperit i el propòsit de l'Aixeta.

També hi havia una qüestió que ens semblava bastant absurda. Si una persona propera, d'aquí, de Catalunya, decideix fer-nos una subscripció, no té gaire sentit que aquests diners hagin de viatjar als Estats Units, que Patreon i les plataformes de pagament se'n quedin comissions, que aquestes comissions acabin generant impostos que es paguen allà i que, d'alguna manera, això contribueixi a tota la maquinària de guerra dels Estats Units. Una maquinària que ja sabem que hi és, que hi ha estat sempre i que avui es mostra de manera més descarada que mai.

Després, els diners que queden, ja sense aquestes comissions, tornen cap aquí perquè els hem de rebre nosaltres. Tot aquest recorregut és molt absurd quan, en realitat, la transacció es fa entre dues persones que són molt més a prop i que no tenen res a veure amb els Estats Units. Evidentment, potser no es pot deixar de dependre al 100% d'empreses estatunidenques, però allà on hi ha alternatives més properes a la nostra manera de pensar, de fer i de veure el món, creiem que fer el canvi és positiu.

De fet, estem molt contents d'haver-lo fet. Sí que ens feia por, perquè era una decisió important i afecta el sosteniment econòmic del canal i del projecte, però alhora sabíem que la volíem prendre. I la veritat és que estem molt contents de com ha respost la nostra audiència, de com ho ha entès, de la rapidesa amb què molta gent ha fet el canvi o l'està fent, i de les facilitats que hem rebut tant per part de l'audiència com per part de l'Aixeta. Estem molt contents del canvi i de la resposta que està tenint, la veritat.

Sempre diem que és molt important que el sosteniment econòmic vingui de la nostra audiència i no de cap gran empresa, ni de la publicitat, ni del contingut patrocinat. Que ens sostingui la nostra audiència vol dir que només ens devem a ella i que només hem de rendir comptes amb ella, no amb cap gran empresa ni amb cap gran inversor. Això és el que ens dona la llibertat per tractar els temes amb l'enfocament que volem, dient les coses que creiem que hem de dir i mantenint la perspectiva crítica que sempre intentem aportar.

També és molt important no haver d'estar subjectes als dictats dels algoritmes de les xarxes socials. Són algoritmes que, com sabem, demanen publicar molt contingut. No necessàriament contingut molt elaborat, però sí moltíssim contingut, constantment. Nosaltres estem bastant en contra d'aquesta manera de produir i d'entendre les xarxes socials, per molts motius. Per l'impacte ecològic i mediambiental, per l'impacte sobre la salut mental de les persones i també perquè no creiem que calgui generar muntanyes de contingut tota l'estona, sovint dient exactament el mateix, només per mantenir la gent enganxada a les pantalles.

Rebutgem força aquesta manera de produir productes audiovisuals per a xarxes socials i preferim una altra perspectiva: fer contingut més pausat, més analític, publicar menys, però procurar que allò que fem aporti alguna diferència i tingui una mica més de treball i elaboració. I això, evidentment, les xarxes socials no t'ho premien gens.

Per això és tan important tenir una base d'audiència que ens dona suport i que ens transmet confiança. Una audiència que ens diu que, si ens hem de passar dos mesos fent un vídeo sobre Palestina que duri dues hores, doncs que ens hi passem dos mesos. Que ells hi són, que ens sostenen i que volen aquest vídeo perquè els explicarà la situació com cap altre mitjà l'explica. Diguem que l'audiència ho vol així i a nosaltres ens va molt bé, perquè això ens permet no haver d'estar sotmesos als ritmes de producció que les xarxes socials del capitalisme ens volen imposar.

Quan una persona decideix donar-nos suport, crec que ho fa perquè li agrada la trajectòria de la feina que fem, la nostra manera d'entendre la informació i de transmetre-la, i aquest intent de mantenir sempre un punt de vista crític davant de les coses que passen al món. A més, ho fem des d'una perspectiva antifeixista i de defensa dels drets humans, que hauria de ser un mínim avui dia en els mitjans de comunicació, però no ho és. Hi ha moltes persones que ens donen suport i que potser no volen rebre el butlletí, o no l'obren cada dia, o no arriben a mirar tots els vídeos. Però ens donen suport perquè creuen en el projecte i pensen que és important que existeixi i que hi siguem.

El vincle que ens agradaria construir amb la gent que ens dona suport és, en realitat, el que sempre intentem tenir i que crec que ja tenim força: un vincle basat en l'horitzontalitat i en el suport mutu. Ells ens recolzen a nosaltres, i nosaltres també els diem que, si necessiten alguna ajuda de part nostra o si ens volen suggerir temes, ens ho poden fer arribar per correu. És una relació que ens reconforta molt i ens dona molta força, sobretot perquè les xarxes socials són espais molt hostils. Saber que hi ha una comunitat tan implicada, que confia tant en nosaltres, en el nostre criteri, en els nostres processos i en les nostres apostes, ens dona molta energia per continuar fent la feina. Ens animen molt a seguir i ens ho agraeixen.

És una comunitat meravellosa, molt compromesa amb nosaltres i amb molta confiança en el projecte. No podem tenir més que paraules de màxima gratitud, perquè sense aquesta comunitat un projecte de contrainformació periodística i autogestionat no podria continuar funcionant. Per això agraïm i valorem tant aquest suport fet de petites aportacions de moltes persones. És el que ens permet seguir funcionant i continuar fent la nostra feina. Estem supercontents i molt agraïts per això.