Enric Luzan Pi, nascut el 3 de març de 1988 a Esplugues de Llobregat, és enginyer i creador de contingut. Des de l'any 2022, publica peces audiovisuals a YouTube, al seu canal Enric Adventures, on ha convertit les travesses, l'autosuficiència i el relat de muntanya en una narració molt pròxima i en català. Ara ha portat aquesta manera d’explicar-se a l'escala màxima amb La Volta al Món a Peu, un repte que va arrencar el 30 de novembre sortint de la Plaça de Catalunya (Barcelona), amb la idea de caminar en solitari per una ruta de més de 26.232 quilòmetres al llarg d’uns tres anys, travessant 25 països i quatre o cinc continents, mentre documenta el dia a dia amb vídeos diaris i gratuïts. El projecte es finança amb el suport de la comunitat a l'Aixeta, amb la promesa d’enviar postals manuscrites des d’on es trobi, i ha esdevingut un fenomen de suport sostingut fins al punt que, segons dades internes de la nostra plataforma, s’ha convertit en el creador de contingut amb més mecenes que mai hi ha hagut a l'Aixeta. Pots visitar la seva pàgina de l'Aixeta clicant en aquest enllaç.

Ja porto 66 dies de travessa, que és més que cap altra travessa que he fet, i més de les que el 99% de la gent ha fet mai, de forma seguida. Per a mi, mentalment, encara estic al principi. No ha arribat el moment de dir: "ostres, és que ja no puc més, no puc, paro, necessito parar".

També el fet d'haver anat majoritàriament en pla, clar, fa que el cansament sigui menor. Però bé, en els moments que sí que he d'arribar a algun lloc, perquè hi tinc algun compromís, el que em fa seguir és la il·lusió del projecte. I la il·lusió de la gent, la que em transmeten en les diferents plataformes, els missatges que hi rebo i la sensació que em transmeten: tothom està tan animat...!

El fet de sentir l'escalf de la gent, que la gent sembla que estigui caminant amb mi, això és una gran il·lusió. Suposo que en el pas dels dies i els mesos això s'anirà difuminant, perquè un s'acostuma tot, malauradament, però sí, sí, és una gran força.

A la presentació de la Volta al Món a Peu ho dic, a la meva web ho dic, a l'Aixeta ho dic... ho dic a tot arreu. Tinc una espècie de lema, que crec que resumeix bastant bé el que sento, i el que per a mi és aquest projecte:

És un somni, la mare de totes les aventures, la travessa de travesses, un repte impossible.

Això contrasta una mica amb el contingut que faig, que és molt proper i molt explicant el dia a dia, perquè aquest lema és com una mica èpic, però jo ho sento així. com una aventura brutal, i crec que vull que la gent s'endugui això.

El format Daily Blog, amb la càmera en mà, amb el mòbil, ja ho fa, que sigui així, perquè no pots afegir gaires efectes, ni gaire producció cinematogràfica. Simplement vas explicant el que trobes i el que sents. I aquest format, a YouTube, és ideal per això. Jo hi estic molt còmode. Sempre que he fet Daily Blogs m'ha anat molt bé i quan he intentat fer algun altre tipus de vídeo he notat que no en sé tant.

Encara estem a l'inici del projecte, per tant, fins i tot amb els estalvis que tenia, ho he pogut i ho puc mantenir sense cap ingrés extra. Tenint en compte el que vindrà, el suport de l'Aixeta serà imprescindible, totalment imprescindible.

Tant si es fa a l'Aixeta com a qualsevol altre lloc (com per exemple, en un canal de YouTube) la meva opinió és que s'ha d'intentar crear i cuidar una comunitat. Al final, la gent, els subscriptors, no es coneixen entre ells, però hi ha una sensació de comunitat, i per mi l'única manera de fer-ho és així. Tan si ets un creador gran, mitjà o petit (jo no sé si em considero ja gran... suposo que dins de l'ecosistema de YouTube en català soc gran), el que he fet sempre i recomano a tothom és contestar tots els comentaris.

I tots, absolutament tots, de qualsevol xarxa social. Ara no puc fer-ho, perquè ja en tinc masses i faig vídeo diari, però quan feia vídeos setmanals, sempre contestava tots els comentaris. Això fa que la persona que està mirant el vídeo sàpiga que hi ha algú al darrere, que està viu, que li importes, i que el temps que ha dedicat a escriure el comentari, el valores, i això és molt important. Contestar-ho tot, fins on s'arribi, clar. Aquest seria el meu màxim consell. I és bastant fàcil, jo crec, de fer, perquè realment no requereix res especial, simplement comentar el que diu la gent.